Donada la seva relativament curta història, Cal Rosal no  disposa de grans monuments. La part més antiga del que fou la colònia amb la fàbrica, l’església,el carrer Muntanya i el convent ens pot donar una idea aproximada de com era el primitiu nucli, tancat aleshores pel portal que desaparegué junt amb la residència de “l’amo” en un incendi l’any 1972.
També és interessant de veure la resclosa i el canal que transcorre entre els horts dels antics treballadors de la fàbrica, entre els quals també hi ha la font del Jardí que tantes fontades ha conegut.
El Mas Lladó és una casa senyorívola que s’alça sobre el Llobregat en una cornisa de pedra, els seus inicis arrenquen del segle XV. S’ hi accedeix pel pont d’ Orniu, pont de pedra en esquena d’ase que ha suportat tots els aiguats que l’han escomès. 
Del pont més vell, les restes del qual es drecen un xic més avall i que possiblement són d’arrels medievals, poca cosa en sabem només que era el lloc on durant els segles feudals es reunien en consell els prohoms de la baronia de Gironella i els d’ Olvan, ja que quedava més o menys a mig camí de les dues poblacions. Molt probablement aquest pont vell formava part de la ruta jacobea? que travessava les nostres terres i que  passava per indrets tant coneguts com  Sant Jaume de Frontanyà – Riera de Merlès – La Quar – La Portella – Obiols – Sant Marc de Cal Bassacs…
La Diputació de Barcelona ha restaurat la part del pont vell, Pont d’Orniu, que encara es conserva.
Seguint el camí que travessa el pont d’Orniu, direcció ponent, s’arriba a l’església d’Obiols, joia de l’art visigòtic (s.VII) i del romànic (s.X).
La vall de la riera de Sant Martí presenta un seguit de construccions, entre les quals destaquen les runes de l’ església de Sant Martí de Llavaneres o de Minoves dels segles XI-XII, sitges excavades a la roca, filades de pedres dels habitatges, les runes d’una torre de defensa i nombroses feixes de conreu escampades al seu redós.