MUNICIPI.
Municipi del Berguedà, entre les rodalies de Berga i Gironella. Els relleus subpirinencs, que el separen de Cercs i de la Quar (serra de Pic-en-cel, 961 m alt; serrat del Llogam, 1 046 m), el situen dins el baix Berguedà. El terme s’estén entre el Llobregat, que forma un seguit de congosts, i la riera de Pontarró a l’est, que aflueix al Llobregat aigües avall de les rieres de la Portella i de Cabots. Una bona part del territori és improductiu o cobert de pinedes (pi blanc i pi roig); els conreus més estesos són els cereals (ordi, blat, civada), farratge, patates, blat de moro i algunes hortalisses. Són importants els ramats boví (uns 900 caps) i porcí. Hi va haver importants  indústries tèxtil (colònia Rosal) i química (fàbrica de carbur de calci), amb instal·lacions a banda i banda del Llobregat, que solien comptabilitzar-se una a Berga i l’altra a Olvan (on hi havia, a més, una altra fàbrica tèxtil, amb 40 treballadors). El poble amb 278 h. (1981) i 553 m. d’altitud,  és a l’esquerra de la riera de Cabots. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció. Fou lloc reial. El barri de l’Estació d’Olvan, (més conegut com a Cal Rosal) del ferrocarril de via estreta que remuntava el Llobregat des de Manresa, inaugurat el 1888 i clausurat el 1974, era considerat l’estació de Berga. El municipi comprèn, a més, innombrables masies, l’antiga parròquia de Sant Martí de Llavinera,  l’antic monestir de Valldaura, etc.

  

Situació, economia i població
Aquest municipi, de 35,60 km² d’extensió, té per límit occidental el curs del Llobregat; el límit E coincideix amb la riera del Pontarró; pel N, les serres del Montsent i de Campdeparets separen el terme municipal del de la Quar i el situen dins el Baix Berguedà; per la banda S, els límits convergeixen des del Llobregat i la riera del Pontarró i formen un apèndix estret que es prolonga cap al S i fa de tascó entre els termes municipals de Sagàs i de Gironella, fins a tocar tot just l’extrem NE del de Puig-reig. El terme és solcat també per les rieres de la Portella i d’Olvan, que desguassen al Llobregat per l’esquerra (la d’Olvan just per sota de Gironella). Inclou els nuclis de població de Cal Rosal (antiga estació d’Olvan), Olvan (poble) i un nombre considerable de masies disiminades pel municipi.

A la ribera esquerra del Llobregat hi ha la major part dels edificis de la colònia de Cal Rosal i la resta corresponen al terme municipal de Berga (entre d’altres, la fàbrica) i, una petita part, al terme d’Avià.

El territori és moderadament accidentat per les serres de Montsent i Campdeparets, al N, al límit amb la Quar, les quals constitueixen els primers plecs subpirinencs. El serrat de Llogam, que assoleix els 1 056 m, és el punt més alt del municipi. Les pastures (102 ha el 1989) i les pinedes de pi blanc i de pi roig ocupen gran part de la superfície municipal (2 541 ha de terreny forestal el 1989). Per la seva banda, els principals conreus (673 ha el 1989) són els cereals, el farratge i les patates. La ramaderia hi té una certa implantació, sobretot el porcí (5 842 caps el 1989) i el boví (1 443 caps el 1989).

La proximitat de la fàbrica de Cal Rosal (dins el terme de Berga) va atreure mà d’obra d’Olvan fins que tancà el 1991. El 1991 també tancaren les dues indústries més importants del terme: Filatures Esteva i Roviratex; hi ha un cert nombre d’indústries familiars de caràcter artesanal. El 1964 la raó social Viladomiu de Gironella constituí una fàbrica a Olvan, a Can Llop. El 1982, després de suspendre pagaments, l’empresa quedà en mans d’una cooperativa laboral que també va suspendre pagaments el 1989 i que acabà tancant el 1991.
El mercat setmanal d’Olvan se celebra el dijous i el de Cal Rosal el diumenge. Hi ha una sucursal de la Caixa de Manresa a Cal Rosal i una corresponsalia de la mateixa entitat al cap municipal. Quant als equipaments sanitaris, hi ha una farmàcia a Cal Rosal i dos dispensaris municipals atesos per un metge i un ATS (un al poble i l’altre a Cal Rosal). A Olvan-poble hi ha un centre públic d’educació primària, CEIP OLVAN, que el curs 1989-90 tenia una unitat de parvulari amb 15 infants i 4 de EGB amb 48 alumnes. Actualment disposa de 4 unitats ( 1 d’educació infantil amb 9 alumnes i 3 de primària amb 27 alumnes).
La població ( olvanesos) passà de 328 h el 1718 a 936 l’any 1860; des d’aleshores i fins a la dècada dels setanta del segle XX augmentà considerablement: 1 447 h el 1930, 1 543 el 1960 i 1 502 el 1970. Les dades de població del 1980 ( 1 524 h) indiquen un lleuger augment respecte de les corresponents a l’inici de la dècada anterior, però darrerament es constata una davallada persistent depoblació: 1 084 h el 1988, 1 079 el 1989 i 983 el 1991.
El municipi té nombrosses masies: les Ferreres d’Olvan, Cal Roig, Tresserra, Boladeres, La Riba, Valldaura, Palau, el Ballaró i Minoves…

OLVAN.
El poble d’Olvan (553 m) és a l’esquerra de la riera de Cabots, prop de la seva confluència amb la riera d’Olvan (dita també de la Riba). És esmentat ja l’any 905, en el qual el bisbe d’Urgell, Nantigís, en consagrà la parròquia, dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu. L’església primitiva fou refeta diversos cops, el darrer dels quals fou al segle XVIII, i no conserva pràcticament res de l’estructura primitiva.
El terme depenia en part de la baronia de la Portella, però quan aquesta s’uní als dominis dels Pinós (després del 1369), passà a formar part de la baronia de Gironella i Olvan. El poble pròpiament dit era lloc reial i tingué sempre una part important de la població disseminada.
El principal catalitzador de les activitats culturals i lúdiques d’Olvan va ser l’Ateneu Olvanès (1923), equipat amb una sala d’ús polivalent que es feia servir com a sala de conferències, ball i teatre; també disposave d’una biblioteca.Actualment s’està realitzant un ambiciós projecte de rehabilitació. Altres equipaments que disposa el poble són: camp de futbol, pista poliesportiva, piscina municipal, parc infantil…
Les festes i les manifestacions folklòriques s’inicien per Nadal amb l’arribada del Patge Reial i la Calvalcada dels Reis. El 20 de gener se celebra la festa de Sant Sebastià, la qual consisteix en una gran arrossada col·lectiva que té el seu origen en un menjar que es donava als pobres per un vot que es relacionava amb alguna pesta o epidèmia. Se sap que ja l’any 1860 els pobres acudien al convit en aquesta diada. El 25 d’abril es fa una romeria a la capella de Sant Salvador.El 23 de juny la nit del foc de Sant Joan. El primer diumenge d’agost se celebra la Festa Major. L’11 de setembre la Diada Nacional de Catalunya i l’1 de novembre la Casnyada Popular.

CAL ROSAL. (Potal comercial del Berguedà)

 

 

 

 

 

La colònia de Cal Rosal, compartida amb els municipis de Berga i d’Avià i travessadper la carretera C-1411 (Eix del Llobregat), concentra una part important de la població d’Olvan, ja que bona part dels habitatges es localitzen a l’esquerra del Llobregat, en aquest terme, malgrat que les instal·lacions fabrils de l’antiga colònia es trobin dins el municipi de Berga. L’Agrupació Coral i Esportiva Cal Rosal és l’entitat a l’entorn de la qual giren la major part de les iniciatives culturals i lúdiques de la colònia; es disposa d’un teatre, inaugurat el 1940. Pel que fa als equipaments, cal esmentar el camp de futbol, la piscina municipal i el parc infantil.

A Cal Rosal hi havia l’antiga estació del ferrocarril del Carrilet (dita Estació d’Olvan) de via estreta de Manresa a Berga que remuntava la vall del Llobregat des de l’any 1.888 fins al 1974.

Cal destacar com a elements dels patrimoni cultural el PONT D’ORNIU, i les ruïnes de l’antiga església de Sant Martí de Minoves i les d’un poblat medieval.