Al llarg del temps, diferents autors d’obres d’història, geografia, enciclopèdies, etc., han descrit Olvan segons diferents punts de vista, d’acord amb l’obra que treballaven i d’acord amb l’època en que es realitzava la descripció.

 Les descripcions d’Olvan que apareixeran al llarg d’aquesta pàgina seran còpies literals dels textos trobats. 

SEBASTIAN DE MIÑANO Y BEDOYA (Becerril de Campos, 1779 – Bayona, 1845) 

 “ Diccionario geográfico – estadístico de Espanya y Portugal”         Tomo .VI, pág 312. Publicado entre  1826 y 1829.

 “OLVAN L.S. de España, prov. de Cataluña, subdelagacion de Berga, corregim. de Manresa, obispado de Solsona. A.O., 98 vecinos, 500 habitantes, 1 parroquia, 1 pósito. Sit. en les immediaciones del rio Llobregat, en terreno llano. Conf. per E. con Valldanza y con Sagas, por S.y O. con Gironella, y por N. con Laguar. Produce trigo, centeno, mijo, avena, maiz, avellanas y legumbres. Ind.: algunos tejidos de algodon. Dist. 23 ½ hor. de Barcelona, y 2 de Berga. Contr. 6,764 rs.25 mrs.”

 PASCUAL MADOZ IBÀÑEZ  (Pamplona 1806 – Génova 1870)

 “Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar” 16 volúmenes (Madrid, 1845-1850)

 Volum XII. pàg. 266

  “OLVAN: l. con ayunt.en la prov., aud. terr., c g. de Barcelona (13 leg.), part. jud. de Berga (2), dióc. de Solsona, SIT. sobre escarpadas rocas, con buena ventilación y CLIMA frio, pero sano. Tiene  120 CASAS,  alguna de ellas habitadas, y las demás derruidas, como las dejó el conde de España en la última guerra civil; una escuela de instrucción primaria dotada con 2, 000 rs. vn, concurrida por 32 alumnos; una igl. parr. (La Asunta) servida por un cura de térm., de patronato real. El TERM. confina con los de Sagas. Viure, Obiols y Gironella; en él se encuentran 2 capillas dedicadas á San Marsal y á San Salvador. El TERRENO participa de monte y llano, pero es corta la parte cultivable; contiene bosques de encinas, robles y pinos; las aguas del Llobregat que le cruza, no se aprovechan. Los CAMINOS son locales de herradura, PROD.; trigo, centeno, maíz y legumbres; cria ganado lanar y vacuno, y caza de diferentes especies. IND.; la agrícola i tejidos de algodón. POBL.: 105 vec., 503 alm. CAP. PROD.; 2.404,800. IMP.: 60,120 rs.”

 CELS GOMÍS I MESTRES. (Reus 1841- Barcelona 1915)                             “Geografia general de Catalunya volum I província de Barcelona”. Any 1910.

Olvàn :

 “Poble de 53 cases, ab l’arrabal de Serra Seca i Càn Magí de 16 y 95 més d’escampades pèl terme, reunint entre totes elles 786 habitants de fet y de dret. És a la vora dreta de la riera del séu nom, a la esquerra del Llobregat, a 10 kilòmetres del cap de partit y a 4 de la estació del séu nom. Aquesta té 487metres d’altitut y lo poble 565.

 Aquesta era reyalench; pertany al bisbat de Solsona, té una parroquia, (La Assumpta), ab un rector; una costura y un estudi municipals, un molí de farina y una fabrica de serrar fusta. Fà festa major lo derrer diumenge d’agost.

 Lo séu terme és montanyós i frescal; s’hi cull blat, sègol, blat de moro y patatas; s’hi cría bestiar de llana y boví, y confronta al N. ab lo de Vilada, a E. ab lo de Sagars, al S. ab lo de Gironella, y al O. ab lo de Avià.

 També aquest poble va sufrir les ires del Comte d’Espanya durant la guerra carlista dels set anys, puix hi va calar foch, desastre del que va trigar mólts anys a refer-se.”

 racten d’Olván:

Excursió particular a Sant Feliu de Codines, Gallifa, Estany, Oristà, Prats de Lluçanés, etc., per en Pelegrí Casades Gramatxes. L’Excursionista, vol.II, pl.141 a 143 y 148 a 154, y lo Bergadà per en C.A. Torres, pl. 183

DANIEL MONTAÑÀ I BUCHACA / JOAN PUJOL I ROS

 “L’epidèmia de còlera de 1854 al Berguedà” (Publicat al 1993)

 “Olvan, l’any 1854, devia tenir aproximadament uns 700 habitants. Concretament, l’any 1842, tenia 503 habitants i, l’any 1857, en tenia 959 (63).

 Malauradament, els arxius parroquial i municipal d’Olvan van ser destruïts durant la guerra civil espanyola i per tant no disposem d’informació directa d’aquella època.

El poble d’Olvan celebra per Sant Sebastià, una festa que, segons informació oral, es va instaurar amb motiu del còlera morbo que va patir la comarca l’any 1854. A més a més, cal tenir en comte que Sant Sebastià és advocat per excel·lència de les pestes, cosa que ens pot refermar aquest fet. Diversos testimonis ens han confirmat que la festa s’instaurà perquè el poble d’Olvan va fer la promesa que, si es deslliurava de l’epidèmia de còlera de 1854, cada any se celebraria un àpat pels pobres en honor a sant Sebastià.

 Malgrat tot, a causa de la poca informació existent, no podem afirmar ni negar que aquest sigui el motiu pel qual es celebra aquesta festa el dia 20 de gener, diada de Sant Sebastià.”