Aviat es commemorarà el 40è aniversari de la posta en marxa la l’escola d’Olvan tal com la coneixem en l’actualitat. Va ser el 4 de juny del 1970 quan la nova escola d’Olvan, anomenada ESCUELA GRADUADA MIXTA COMARCAL, va obrir les seves aules a tots els nens i nenes d’Olvan i de les poblacions veïnes: La Guàrdia, Pinós, Santa Maria de Merlès, Sagàs… Cal Rosal, La Plana, L’Atmella de Casseres, … i de totes les masies disseminades de les rodalies.

És per això que amb aquestes línies vull rendir homenatge, recordar i donar a conèixer la història d’una petita però gran escola: l’ESCOLA D’OLVAN. Una escola que durant molts anys va ser la meva escola, motiu pel qual em sento molt orgullós.

Moltes som les persones que com alumnes, mestres, pares….hem viscut i vivim petites o grans emocions al voltant  d’aquesta escola: treball, reflexió, estudi, formació, progrés, solidaritat, alegries,  neguits, divertiment… tot un munt de sensacions i d’activitats amb l’objectiu d’aconseguir una íntegra formació pels nostres infants.

Sense dubte que al llarg de la seva història ha tingut moltes limitacions i  manca de recursos de tot tipus: humans, materials, pedagògics… la seva marca identitària d’escola rural sempre ha portat com a lastra aquestes deficiències i sovint, les entitats públiques responsables de vetllar per l’ensenyament i la seva qualitat, no van estat a l’alçada de les circumstàncies i no van ser sensibles a aquesta manca de recursos que patien les escoles rurals. La d’Olvan no va ser una excepció i els que hem tingut responsabilitats com a mestres -en aquelles èpoques- sabem molt  d’aquestes deficiències i hem viscut  moments de total abandó per part dels responsables polítics, tant estatals com autonòmics i locals, fins arribar al punt de que l’escola, la nostra estimada escola, va estar en el punt de mira  d’algun d’aquests “irresponsables” per ser fatalment  tancada…

La dècada dels 90 va suposar un canvi radical  en el devenir de l’escola: el seu  futur es va garantir per tres raons importants: la primera, integrar-se en una Agrupació Rural (actualment anomenada ZER BAIX BERGUEDÀ formada també per les escoles de Bassacs i Montmajor), amb les quals compartiria mestres especialistes, activitats educatives conjuntes, etc., la segona; la lluita contínua de pares, mestres i part de la població per garantir el seu funcionament i la  tercera  va ser el canvi d’actitud dels responsables municipals a l’adonar-se de la importantíssima funció de cohesió social i integradora que realitzava l’escola a nivell de poble i no es van escatimar esforços per fer de la nostra escola un espai dotat amb els recursos educatius, humans i materials necessaris per assegurar la seva supervivència i el seu futur.

El resultat de tots aquests esforços el tenim a la vista: l’escola d’Olvan és l’escola del municipi, arrelada al medi i compromesa amb l’entorn, fomenta la recerca i el debat, continua viva… i desitgem que sigui eixís per molts anys!.