La primera església d’Olvan es situa al segle IX. Diverses referències històriques assenyales que la seva consagració va tenir lloc cap al segle IX -X. L’any de consagració no coincideix i hi ha petites variacions degudes segurament a errors de traducció i transcripció dels documents originals i així tenim que en alguns documents figura com a data de consagració l’any 889 i en altres l’any 905. Fou consagrada pel bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell i ha estat sempre església parroquial.
Sigui com sigui, aquesta primera església fou substituïda per un altre romànica al S. XI o XII. Per aquesta època (1.285) es deia Sta. Maria de Oluan, segons consta en un document del Monestir de la Portella en el que Madona Thomasa de Guardia dona al Monestir tot el delme de la parròquia d’Olvan; “… debemus et consueuimus in tota parrochia Ste. Marie de Oluane, simul cum manso e casis quod ibidem habemus,…”
L’actual temple es va construir a principis del S. XVIII. És un edifici barroc amb una nau central i dues laterals amb àmplies capelles (una dedicada a Sant Sebastià), presbiteri quadrat i campanar de planta també quadrada.
Durant la guerra civil fou cremat l’edifici i es van perdre els retaules barrocs que hi havia en l’altar i les capelles.
Segons un testimoni presencial d’aquella època, Sr. Agustí Fígols, recorda que els retaules i els Sants van ser cremats (any 1937?) a on actualment està la casa de la família Villegas (pujant al costat de la carretera a l’esquerra). Era tal la magnitud dels retaules i dels sants (tots de fusta) que va durar el caliu del foc uns quants dies. Fotografia de 1924 (Fons fotogràfic Salvany de la “Biblioteca de Catalunya”)
També es van fer caure les campanes. Dues campanes; una molt gran i l’altre més xica i que encara alguns recorden el seus peculiars sons.
La imatge de l’Assumpta de l’actual retaule és una talla del Sr. Josep Mª Camps Arnau (1.948).
Josep Maria Camps Arnau (Sarrià, Barcelona , 1879 – Barcelona, 1968) va ser un Important escultor imatger de l’època de la postguerra espanyola que es va dedicar a refer les imatges que havien estat destruïdes a les esglésies.
