Sovint tenim la curiositat per saber l’origen de la paraula “OLVAN” i la resposta no és senzilla. Com tots els topònims, el seu origen es perd en la llunyania del temps i s’ha de recórrer a aquells estudiosos que tenen la preparació adient com per poder explicar amb rigor l’origen i els canvis lingüístics d’aquests noms al llarg de la historia.

La resposta més immediata, i seguint l’etimologia popular, per a qualsevol  que demani l’origen del topònim olvan  és que, amb tota seguretat, es deriva de la paraula olivan (donant-li  el significat erroni com a  camp d’oliveres) ja que hi ha molts indicis de que al terme d’Olvan hi havia, temps ha, molts d’aquests arbres.

També, per proximitat fonètica, es pot relacionar amb les paraules olíban (que vol dir encens) o també amb òliba (ocell nocturn de la família dels titònids i que fins no fa gaire temps niava al campanar de l’església i altres indrets del poble).

La veritat és que, i sempre segons l’opinió dels experts, cap d’aquestes explicacions tenen fonament científic.

En Josep M.Bertran i Comelles  en el seu  llibre “De Toponymia Praeromana (antigues arrels berguedanes)” en les pàgs. 58 i 59,  fa un estudi en profunditat  sobre l’origen del nom d’Olvan i ho  emmarca com una paraula d’origen preromà. La documentació que ha trobat del s.IX  parla de: HOLOANDE, OLEANE, OLUANE, OL(VAN)O, OLOVANNO. Tot plegat li fa pensar en un primitiu OLOANDE que s’ha anat modelant amb influències celtes,  iberobasques, etc.

 Proposa per a Olvan l’etimologia OLOANDE ( que vol dir “cabana gran”).

Altres mencions que es fan d’Olvan en diferents documents històrics giren al voltant d’aquesta etimologia: Any 839: Holoanne (Acta Seu d’Urgell). Oloanne: còpia S XII, Oluanne, Capbreu.  Any 1017:Olnan. Anys 1.294: Oluan. Any 1323: Oluany.

L’evolució fonètica conduí de OLOÁN  a OLUÁN i OLVAN.

L’evolució etimològica ens indica clarament que l’origen és OLOANDE.

També es troben grafies i pronuncies curioses com: Alban, Ulban… fins i tot durant una llarga etapa de la nostra història (la dictadura) s’escrivia Olban.

En Pere Balañà i Abadia  en el seu llibre “Els noms de lloc de Catalunya” assenyala una curiosa etimologia per Olvan i diu que ve de l’àrab HULWÀN, nom propi de persona (?) (antroponímia). Actualment  encara es poden trobar molts pobles i ciutats d’origen molt antic que porten el nom de Hulwan, Halwan, Holwan…

Com a curiositat, buscant per internet es pot trobar amb la paraula Olvan des de noms propis de persones, cognoms, personatges de llegenda, indústries, marques de xandalls, etc.