Pont vell d’Orniu

Pont Vell d’Orniu (Cal Rosal-Olvan)
Àlvar Caixal Mata
Arqueòleg del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona

Situació i descripció
El Pont Vell està situat a l’extrem sud de la Colònia Rosal, un dels petits nuclis de població que configuren el municipi d’Olvan. Les restes s’alcen a banda i banda del Llobregat, uns metres més avall del Pont Nou d’Orniu, en un indret força estratègic de la xarxa de comunicacions del Baix Berguedà. Aquí, l’antic camí ral d’Olvan a Avià travessava el riu, que fa de partió entre tots dos municipis.

Pont vell d'Orniu.1

A més a més del Pont Nou i de les restes de l’antic pont, tots dos de pedra, trobem aigües amunt diversos forats a la roca que corresponen als pilars de dues palanques de fusta, probablement d’època medieval. Del Pont Vell, poca cosa en queda.

Pont vell d'Orniu.2

En el moment d’iniciar-se la intervenció de la Diputació de Barcelona, les restes situades al marge d’Olvan estaven encaixonades i disfressades per un seguit de construccions modernes de poca entitat: coberts, conilleres i rafals amb sostre de fibrociment adossats a les façanes de l’edifici principal. Se’n conservaven l’escala d’accés —més estreta que no pas l’ample de la caixa del pont i formada per nou graons—, un arc de mig punt sencer, i l’estrep de l’arc que salvava el curs del riu. Al costat d’Avià, hi resta l’estrep d’un arc bastit amb grans carreus de pedra i emmascarat per l’abundant vegetació de ribera.

Pel que fa a la fàbrica del pont, cal dir que tant els estreps com l’arc estan formats per un parament de carreus de pedra, majoritàriament quadrats (de 40 a 45 cm de costat) i amb empremtes evidents d’haver estat escantonats. No hi ha constància edificada de cap esperó ni tampoc d’arquets de desguàs, i el rebliment intern, a la vista en algun dels punts més malmesos, està constituït per una barreja de rebles, còdols i morter de calç i grava. D’altra banda, tampoc no n’han quedat restes, ni dels ampits, que tradicionalment solen desaparèixer sense deixar cap rastre, ni dels guarda-rodes, però sí d’un empedrat de còdols barrejat amb una capa de ciment lliscat, de dubtosa filiació i aparença molt barroera.

Cal assenyalar que la configuració actual del pont no sembla correspondre’s amb la disposició original de l’estructura. Si prolonguem el paviment de la caixa, el pont necessita un altre arc al marge d’Olvan per assolir sense entrebancs la cota del camí antic, més enllà de la llera del riu. Aquesta hipòtesi implica que en un moment imprecís —probablement en una època en la qual el camí que el Pont Vell projectava per damunt del Llobregat va perdre protagonisme i va esdevenir tan sols una via d’enllaç local— hauria desaparegut el darrer arc i també l’accés corresponent.

Antecedents i actuació de l’SPAL(Servei de Patrimoni Arquitetònic Local)
Arran d’un escrit de l’Ajuntament d’Olvan en el qual se sol·licitava l’assessorament dels tècnics del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona per procedir al desmuntatge d’uns coberts que emmascaraven les restes del Pont Vell d’Orniu, els dies 14 i 20 de juny de l’any 2000 el sotasignat va fer el seguiment d’aquesta operació en companyia dels senyors Antoni Rius, aparellador, i David Galí, historiador. L’actuació del dia 14 de juny va consistir en desmuntar amb mitjans mecànics el gruix de totes les edificacions que malbarataven l’estructura original del pont al marge d’Olvan. Una setmana més tard, el dia 20, es va procedir a retirar manualment els afegitons i els envans moderns que restaven adossats directament al pont, es van netejar acuradament les restes de la fàbrica antiga i, finalment, es va realitzar un reportatge fotogràfic complet. L’extracció manual dels rebliments dipositats a l’entorn de l’element i de les capes que omplien la caixa del pont es va dur a terme entre el 10 i 20 d’octubre de l’any 2000. Igualment, en el decurs d’aquest període es va procedir al sanejament complet de l’estructura, amb el desmuntatge dels afegitons moderns que la malmetien i l’emmascaraven.
Pel que fa a les terres adossades al perímetre del pont, cal dir que es tractava d’una capa uniforme que cobria directament la roca natural i que proporcionava materials que dataven aquest rebliment de mitjan segle XX. En cap dels llocs que es va excavar, a l’entorn del monument, es van trobar sediments anteriors a aquesta data tan moderna. Pel que fa a les escales que permetien l’accés a la caixa del pont, s’han datat de la mateixa època o, fins i tot, d’una mica més tard. Recolzaven sobre un llit de formigó que cobria directament la roca. En el rebliment, barrejades amb pedres i teules, s’hi va trobar una moneda de 50 cèntims del general Franco, emesa el 1966. Tot plegat fa pensar que el replà d’escales no va ser construït per accedir a la caixa del pont, sinó per pujar a la sala que, en la mateixa cota de l’antic paviment del pont, ocupava la primera planta del cobert que vam desmuntar. A la caixa del pont, tampoc no es va trobar cap resta antiga. Un cop extreta la solera de formigó lliscat, va aparèixer el rebliment intern de la fàbrica del pont, format per rebles, còdols i morter de calç, amb força grava.
Apunts cronològics
Quant a la cronologia, cal tenir present l’escassetat de dades històriques de què disposem.  Amb tot, les característiques constructives, el tipus de fàbrica emprat i els condicionaments històrics —la prosperitat del comerç i la implantació de noves estructures econòmiques que transformen un món fins aleshores plenament agrari— afavoreixen una datació baix medieval, probablement en un moment indeterminat del segle XIV. Cal tenir present, a més a més, la data de 1369, moment en què les baronies de la Portella —de la qual depenia el terme d’Olvan— i de Lluçà van passar a mans dels barons de Pinós i de  Mataplana, senyors de Bagà i de la Pobla de Lillet. Aquest canvi jurisdiccional va comportar anys de prosperitat a la contrada, amb la construcció a Gironella, per exemple, de l’església de Santa Eulàlia (en el darrer quart del segle XIV) i d’un pont (1389) sobre el riu Llobregat. Ara per ara, però, la primera notícia del Pont Vell data del 1719 i fa referència a la necessitat de reconstruir-lo. L’absència de riuades documentades en aquella època i la proximitat del final de la guerra de Successió (1702-1714), fan pensar que va ser destruït per causes bèl·liques. Allò que no sabem del cert és si es va tornar a refer al mateix lloc, o es va aprofitar l’avinentesa per fer-ne un de nou uns metres més amunt, allà on s’alça actualment el Pont Nou d’Orniu.

David Galí: Prediagnòstic del Pont d’Orniu (Olvan, Berguedà). Aquest text roman inèdit.

1. L’estructura del Pont Vell amagada per diverses construccions modernes, abans de la intervenció.
2. Les restes del Pont Vell un cop alliberat dels coberts que l’emmascaraven. Fotografia: A. Elizondo. SPAL, juny del 2000.

  Imatges del Pont vell d’Orniu (Cal Rosal) – OLVAN

Pont vell d'Orniu.3  Pont vell d'Orniu.4   Pont vell d'Orniu.5

Pont vell d'Orniu.6Pont vell d'Orniu.8Pont vell d'Orniu.7

 

 Pont vell d'Orniu.9Pont vell d'Orniu.11Pont vell d'Orniu.10

Anuncis
%d bloggers like this: